El passat dia 20 de març va fer dos anys des que una parella d'agents de la policia local d'Alzira vingueren a dur-me la notificació de que deixava de ser funcionari interí de l'Ajuntament, després de 18 anys de diferentes contractes i interinatge, al Departament d'Educació.
Dos anys són el que diuen els especialistes que solen durar els dols, el que necessita una persona i el seu cervell per adaptar-se a la pèrdua. Un lloc de treball com aquest, on tot el que hi ha ho has anat creant tu, a poc a poc, al llarg dels anys, t'enganxa fins i tot emocionalment -un error, avise- i en acabar-se de la manera que s'acabà obliga a que el cervell haja d'assimilar la pèrdua. Assimila't, ho assegure. passat del tot el dol. Deslliurat el cervell, a més de les pors i els constrenyiments als que t'obliga l'Ajuntament d'Alzira i els seus polítics administradors. Perquè us he de dir que em costà un bon grapat de mesos tornar a pensar lliurement i no tindre por d'expressar-me... D'açò podrien parlar molt els treballadors i treballadores de l'Ajuntament -funcionaris o laborals- si hi haguera un clima de llibertat endins la casa Consistorial i les seues sucursals, però açò seran ingredients d'altres olles.
I dos dies abans d'aquest segon aniversari de la comunicació em van notificar des de l'Ajuntament d'Alzira l'acord pres a la Junta de Govern Local en el que es dóna compte de la sentència 999/08 de 17 d'octubre (es dóna compte 5 mesos després, rapidesa burocràtica?) per la qual la Ssecció 2ª de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la CV, en el recurs d'apelació contra la sentència del Jutjat nº 7 de València on va recaure el recurs interposat per un servidor contra l'acord de la Junta Local de Govern de 7 de setembre de 2005 sobre el nomenament de l'instructor de l'expedient disciplinari que se m'obrí, perquè el nomenat instructor no ho podia ser per no ser funcionari.
(Amén, quina explicació més llarga)
Tot açò ja ho vaig contar al mes de novembre (explicació de la sentència), i tot el desficaciat procés de l'expedient el poden seguir picant en l'enllaç EXPEDIENT
i entrades pròximes. És clar que, de forment ni un gra, que la únicDiu a l'escrit que m'han comunicat a cosa que podien fer era tornar a obrir l'expedient amb un instructor com cal; però com ja no sóc funcionari municipal no em poden obrir cap d'expedient.
A l'acord diu que es comunique també a tota la retafila de persones humanes que tingueren a veure amb allò, a:
Em fa goig pensar d'anar i preguntar-li a la senyora donya Elena Bastidas, Alcaldessa, només que d'on va eixir tot allò, qui va ser qui els embotinà per començar a expulsar-me de l'Ajuntament. Curiositat, no sé si malsana, per veure d'on va eixir eixa energia que la va fer presidir el tribunal de l'oposició... Però deixem antigues històries.
Només una altra pregunta: amb tant d'advocats/llicenciats en dret a l'Ajuntament i en el cas (l'Alcaldessa Bastidas, David Mascarell, JM Mayordomo, el Sr. Secretari...) no sabien llegir aquella línia on diu qui pot ser instructor d'un expedient que s'obri a un funcionari -encara que fora interí?- I no podien haver rectificat quan vaig impugnar, recórrer i apel·lar?
El cas és que ara els tocarà pagar les costes d'aquesta darrera apel·lació, que vol dir pagar el seu advocat i el meu. Però ni ells ni elles no paguen, paguem entre tots. Fins i tot, jo pagaré la meua minúscula part, com cada alzirenya i alzireny, dels impostos...
A que alguna cosa els havia de costar fer les coses mal i a posta?
Eduard Hervàs
Dos anys són el que diuen els especialistes que solen durar els dols, el que necessita una persona i el seu cervell per adaptar-se a la pèrdua. Un lloc de treball com aquest, on tot el que hi ha ho has anat creant tu, a poc a poc, al llarg dels anys, t'enganxa fins i tot emocionalment -un error, avise- i en acabar-se de la manera que s'acabà obliga a que el cervell haja d'assimilar la pèrdua. Assimila't, ho assegure. passat del tot el dol. Deslliurat el cervell, a més de les pors i els constrenyiments als que t'obliga l'Ajuntament d'Alzira i els seus polítics administradors. Perquè us he de dir que em costà un bon grapat de mesos tornar a pensar lliurement i no tindre por d'expressar-me... D'açò podrien parlar molt els treballadors i treballadores de l'Ajuntament -funcionaris o laborals- si hi haguera un clima de llibertat endins la casa Consistorial i les seues sucursals, però açò seran ingredients d'altres olles.
I dos dies abans d'aquest segon aniversari de la comunicació em van notificar des de l'Ajuntament d'Alzira l'acord pres a la Junta de Govern Local en el que es dóna compte de la sentència 999/08 de 17 d'octubre (es dóna compte 5 mesos després, rapidesa burocràtica?) per la qual la Ssecció 2ª de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la CV, en el recurs d'apelació contra la sentència del Jutjat nº 7 de València on va recaure el recurs interposat per un servidor contra l'acord de la Junta Local de Govern de 7 de setembre de 2005 sobre el nomenament de l'instructor de l'expedient disciplinari que se m'obrí, perquè el nomenat instructor no ho podia ser per no ser funcionari.
(Amén, quina explicació més llarga)
Tot açò ja ho vaig contar al mes de novembre (explicació de la sentència), i tot el desficaciat procés de l'expedient el poden seguir picant en l'enllaç EXPEDIENT
i entrades pròximes. És clar que, de forment ni un gra, que la únicDiu a l'escrit que m'han comunicat a cosa que podien fer era tornar a obrir l'expedient amb un instructor com cal; però com ja no sóc funcionari municipal no em poden obrir cap d'expedient.
A l'acord diu que es comunique també a tota la retafila de persones humanes que tingueren a veure amb allò, a:
- D. David Mascarell Furió, presumpte instructor que ja no està ni de regidor ni de res a l'Ajuntament i d'Alzira ni per a bé ni per a mal, al que divise quasi diàriament al tren a al matinada cap a València.
- D. Jordi Vila Vila, secretari, al qual he d'agraïr sincerament el seu comportament en allò, que li vingué sense voler ni sense poder dir que no.
- Dª Rosa Sanchis Llàcer, exregidora d'Educació, instructora suplent. que tenia clar que no hi havia cap raó per a l'expedient, signa papers i degué de pegar cabotades; viu ací a prop però no sé on treballa, tampoc no està a l'Ajuntament.
- D. José-Miguel Mayordomo Cerdà, secretari suplent, ínclit Cap de Servei de Cultura, Educació i etc, aquell que va escriure, entre altres, el paper que hagué de signar la regidora...
Em fa goig pensar d'anar i preguntar-li a la senyora donya Elena Bastidas, Alcaldessa, només que d'on va eixir tot allò, qui va ser qui els embotinà per començar a expulsar-me de l'Ajuntament. Curiositat, no sé si malsana, per veure d'on va eixir eixa energia que la va fer presidir el tribunal de l'oposició... Però deixem antigues històries.
Només una altra pregunta: amb tant d'advocats/llicenciats en dret a l'Ajuntament i en el cas (l'Alcaldessa Bastidas, David Mascarell, JM Mayordomo, el Sr. Secretari...) no sabien llegir aquella línia on diu qui pot ser instructor d'un expedient que s'obri a un funcionari -encara que fora interí?- I no podien haver rectificat quan vaig impugnar, recórrer i apel·lar?
El cas és que ara els tocarà pagar les costes d'aquesta darrera apel·lació, que vol dir pagar el seu advocat i el meu. Però ni ells ni elles no paguen, paguem entre tots. Fins i tot, jo pagaré la meua minúscula part, com cada alzirenya i alzireny, dels impostos...
A que alguna cosa els havia de costar fer les coses mal i a posta?
Eduard Hervàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada